Conèixer el Dandy a l'hípica!

Avui com feia un dia molt maco he anat a conèixer el Dandy! És el cavall de la meta tieta Eli.

Primer l'hem raspallat per deixar-lo ben net i pentinat.

Després s'ha pujat l'Annabel, que ja el coneix millor. A mi encara em feia vergonya, perque és un cavall molt gran!

Llavors li he donat de menjar, i he anat agafant confiança.

I al final m'he animat, i he pujat jo també!

Els tiets tenen un cavall molt maco, i s'ha portat molt bé amb nosaltres. Hem estat corretejant pel seu voltant, rient, xisclant, i no s'ha posat gens nerviós.

Tinc ganes de repetir!

Dretana o esquerrana...

Pobre papa, està preocupat per si seré dretana o esquerrana, jejeje...

La veritat és que faig la majoria de coses amb la mà esquerra. Però això és perque sempre tinc la mà dreta ocupada agafant alguna cosa: el cavall de joguina, la manteta, la jirafa...

El papa ha llegit que no s'ha de corregir, però li preocupa que l'aprenentatge sigui més difícil.

Pobre papa primerizo. La mama li diu que està carregat de tonteries!!!

Reis Mags d'Orient: 2015

Aquesta nit han vingut els Reis Mags a casa, i m'han portat molts regalets!

M'han portat un conjunt de tambor, trompeta, maraques i pandereta. I he fet música amb els papas.

I també una pissarra màgica. M'han agradat bastant tots dos regals.

Després hem anat a casa dels avis Joan i Cris, amb els tiets, i allà els Reis ens han portat més cosetes a l'Annabel a mi. Per exemple: el castell de Ben & Holly, o una caixa registradora de supermercat...

I també a casa de la besàvia Isabel, els Reis m'han deixat una bata i un abric per la guarderia!

Per acabar la maratón de regals, després de dinar a casa dels avis Joan i Cris, hem anat a fer els Reis a casa dels tiets Mònica i Ramón, amb tota la família Pedraza reunida.

M'han portat una cuineta, i també un maletí de metge. I he estat jugant amb els cosinets...

Quin dia de Reis més esgotador! Els papas han acabat cansadíssims!

El papa pensa que són massa regals, jejeje, perque després no sap on guardar-los al pis. Suposo que la clau és anar-los treient de mica en mica durant l'any, així no em cansaré d'ells massa ràpid.

L'any que ve, segur que torna a passar el mateix!

No paro de xerrar!!

Cada cop parlo més, i dic més coses!

Sóc una xerraire! Els papas i els avis, es pixen de riure...

Quan em vegi la logopeda, a veure si em dóna l'alta!