Avui ha nascut la meva cosineta Annabel. Ara ja tinc en total cinc cosins, per edats: Carla, Guillem, Raúl, Adriana i Annabel. El títol de "cosina més petita" m'ha durat només dues setmanes, jeje...
Els papis de l'Annabel són els meus tiets José Luis i la Eli (la germana del meu papa) i estaven molt contents com podeu veure:
La meva cosina Annabel ha nascut a Terrassa avui a les 04:30, i ha pesat 3,150kg. El meu papa ha anat a veure'ls, jo m'he quedat a casa amb la mama. Espero coneixer-la ben aviat!
La meva tieta Eli es trobava una mica cansada, però el part ha anat molt bé!. El José Luis pobret feia cara de soneta, però també de felicitat. El papa els ha portat uns bombonets per agafar forces.
A més, l'Annabel ha nascut el mateix dia que el seu papa. Doble celebració! La meva cosineta és molt guapa. De moment estava molt dormida encara les primeres hores:
El meu papa, com ja té experiència d'agafar nadons gràcies a cuidar-me a mi, ha agafat una estona a l'Annabel, i diu que gairebé pesa el mateix que jo ara!
Ha aprofitat per fer moltes fotos i grabar vídeo. A l'habitació també estaven els meus avis i la meva besàvia.
La veritat és que l'anècdota del meu naixement i de l'Annabel és curiosa. Perque la meva mama i la Eli, que són cunyades, es van quedar embarassades gairebé al mateix temps. A més, s'ho van dir als meus avis el mateix dia! Per tant, en un mateix moment es van assabentar que serien avis per primer cop, i per partida doble! Una neta de cada fill!
Al final jo he nascut 20 dies abans que l'Annabel, perque em vaig adelantar, que si no, hi havia gairebé apostes de si naixeriem fins i tot el mateix dia!
Ara l'Annabel ha de posar-se molt al pit de la seva mama, per acostumar-s'hi, i començar la lactància. Els meus papes segur que li donaran consells, ja que amb mi m'ho han tingut que fer desde fa poques setmanes també!
A l'hora de dinar el meu papa ja els ha deixat descansar a Terrassa, i ha tornat cap a casa, amb mi i la mama.
Després de menjar la mama s'ha anat a descansar una mica. Però jo estava una mica avorrida perque no tenia gaires ganes de dormir. Mireu quina cara feia:
Aixi que le papa m'ha muntat el parque i m'hi ha posat. De moment no acabo d'entendre gaire bé el que és, però segur que d'aqui unes setmanes em pasaré moltes hores jugant aqui.
En aquesta foto s'em veu bastant amb els ulls oberts, costa enganxar-me aixi!
Després, els papas m'han tret a passejar una mica. I, com sempre, a pesar-me a una farmàcia, que segueixo amb el tractament alimentici encara! He pesat 3,040 kg, aixi que es confirma que ja he superat la barrera dels tres kilos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada